Josep Maria de Martín, autor del primer retrat publicat d'Espriu

El dibuix del pintor berguedà va aparèixer l'any 1957, al llibre 'Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes'

Un perfil de Salvador Espriu que s'apropa a la caricatura. La il·lustració és obra de Josep Maria de Martín, un pintor i escriptor berguedà reconegut a la Catalunya de mitjans del segle XX. El dibuix va aparèixer a Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes, un llibre d'Espriu que l'editor barceloní Joaquim Horta va accedir a publicar l'any 1957. Ara, el bibliògraf Ramon Felipó apunta que probablement constitueix el primer retrat conegut del poeta del poble. Per això, n'ha preparat un article per Sant Jordi. 

Com és propi dels seus quadres, De Martín presenta un retrat extremadament simplista, amb un Espriu geomètric en primer pla. Tot i això, es fa difícil no veure-hi també un lleuger toc d'ironia, que acosta l'obra a la caricatura. Pel pintor, els seus dibuixos eren "divertiments", però li van reportar força èxits, arribant a il·lustrar calendaris, auques i llibres. De fet, va ser el mateix Horta qui li demanà que il·lustrés la portada i contraportada d'Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes. Segons explica Felipó el retrat "ha passat bastant desapercebut", ja sigui per la temàtica del llibre, l'any en què va publicar-se o els només 500 exemplars que se'n va editar. 

De Martín també va treballar amb escriptors com Carles Riba o Joan Perucho. A més a més, col·laborava a la premsa barcelonina amb el pseudònim Pep i va escriure textos surrealistes. S'havia format com a advocat, però mai va arribar a exercir. Felipó el considera un "referent de la cultura catalana en els difícils anys de la postguerra". La troballa d'aquest retrat d'Espriu, juntament amb la relació entre el poeta i Josep Maria de Martín, es podrà llegir a l'article que Felipó publicarà per Sant Jordi al número 115 de la revista L'Erol.

La il·lustració de De Martín se suma a les moltes fotografies que han quedat d'Espriu, del qual també hi ha pintures i escultures. L'any passat, per exemple, l'escola Calisay d'Arenys de Mar va fer-ne un retrat monumental, amb més de 1.800 llibres. Entre tantes altres obres, també destaquen el quadre de J.M. Salichs i l'escultura que va dedicar-li Subirachs, situada a Santa Coloma de Farners.

Meritxell Vilamala

Lletres ben cuinades

Carme Ruscalleda s’inspira en versos d’Espriu per preparar aperitius i fa una mona de Pasqua amb la cara del poeta

L’alta cuina també se suma a l’Any Espriu. És una de les xefs catalanes de més renom i ja acumula sis estrelles Michelin. Li agrada prendre’s al peu de la lletra el tòpic “som el que mengem”. Així doncs, tots aquells clients que passin per la cuina de Carme Ruscalleda podran “ser” Espriu en tastar quatre aperitius inspirats en textos de l’autor català.

Ruscalleda va rebre la proposta l’any passat, per part de Xavier Bru de Sala (qui n’és client habitual) i ràpidament ho va acceptar. Explica que admira els poetes per la capacitat que tenen de trobar les paraules exactes per dir allò que molts pensen. “La poesia –afirma– són lletres ben cuinades”. Així, els aperitius arribaven, el mes de gener, al seu restaurant de Sant Pol, d'on n’és filla predilecta des de l'any passat. Després de passar per Tòquio, durant el mes de febrer, els plats fan l’última parada al Moments de Barcelona (on hi treballa com a xef el seu fill, Raül Balam). Tanmateix, la cloenda de l’homenatge serà la mona de Pasqua d’enguany. La cuinera catalana ha ideat un ou de xocolata blanca que porta les típiques ulleres del poeta: la recreació més llaminera de la cara d’Espriu.

La Mona-Espriu que Raül Balam Ruscalleda i el seu equip de pastisseria ha fet pel Restaurant Moments. // Moments

Poemari a la carta

Una "carteta de juguet" reuneix els versos
que han servit d'inspiració.// Maria Llobet

La xef santpolenca ha apostat sempre per una cuina tradicional i saludable, però no per això tediosa o avorrida. Ella mateixa explica que el millor de la seva professió és la llibertat que es té per ser creatiu. Vol buscar noves fórmules d’emocionar el client. Vol oferir alguna cosa més que menjar. Vol fer de la cuina una disciplina artística de primera, tot combinant-la amb les altres arts. I, per descomptat, no vol deixar indiferent a ningú; ni al mateix Espriu. Per impressionar-lo, li ha preparat un poemari a la carta que pretén reflectir l'essència dels seus versos. 

Un bombó líquid molt delicat (el seu “esclatant triomf del groc!”), n'és el primer. Ruscalleda explica que explota a la boca. Un altre aperitiu és la coca de mar i muntanya, una barreja de productes que s'han posat al cim de la base amb una "bona i equilibrada ordenació", afegeix. El tercer és una croqueta de bolets "melosa però aromàtica", feta d'un sofregit. I per acabar, xai amb calçot i romesco (els “mil recursos de brivall” del vers espriuà).

El que podria semblar inversemblant és ja possible: empassar-se d’una mossegada la poesia de Salvador Espriu.

Maria Llobet

M'empenyen amb força

S'inauguren tallers arreu de Catalunya per aprendre a recitar poesia basant-se en l'obra d'Espriu 

Són homes i dones. No importa l'edat que tenen ni qui en sap més. Des del 7 de març fins al 4 d'abril, es reuniran cada setmana per convertir-se en uns rapsodes espriuans molt particulars. Aquest és el perfil dels membres que integren el Taller de lectura poètica que Martorelles va inaugurar dijous passat. Un cop més, personatges com la Tereseta o l'Eleuteri reviuen gràcies a la iniciativa popular, que empeny amb força l'Any Espriu.

 

Potser sí que el comissari Xavier Bru de Sala té raó quan afirma que s'està arribant a un públic més ampli del que és habitual. L'historiador i escriptor Joan Sanjuan, veí de Martorelles, ha organitzat de forma voluntària aquest taller. De moment, la primera sessió ja va comptar amb 10 persones, que s'asseuran setmanalment a la Biblioteca Montserrat Roig. Basant-se en diversos textos d'Espriu, repassen poesia i prosa, llegint i rellegint. L'objectiu? Haver après a recitar abans del 20 d'abril, el dia que Martorelles celebrarà el seu Sant Jordi particular.

Lluny del que podria donar-se en un taller d'aquestes característiques, la trobada pren un aire popular. Tots són del poble, es coneixen des de sempre. Entroncant amb la idea de fer de l'Any Espriu una iniciativa cívica, també "fan patotes": no només reciten, repassen vocabulari i discuteixen el sentit d'expressions catalanes que s'han anat perdent. Mentrestant, Sanjuan els recorda la importància d' "una expressió pausada, amb sentiment" o de "fixar-se en els signes per respectar els temps".

Altres poblacions catalanes també presenten tallers relacionats amb Salvador Espriu. Ripoll, per exemple, va inaugurar-ne un el 12 de febrer. L'activitat, molt semblant a la de Martorelles, convida a llegir poesia amb un grup que va de 15 a 20 persones. Se celebra cada dimarts a l'Escola d'Adults i vol acabar amb un recital músic-poètic per Sant Jordi. Tant pel que fa a Martorelles com a Ripoll, és impossible deslligar aquests tallers de les biblioteques municipals, que estan contribuint activament a fer difusió de l'obra espriuana. Com va escriure Salvador Espriu, "diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor". Tantes veus com les que ara reciten aquests versos. De ben segur que si l'Any Espriu pogués parlar estaria d'acord a dir que l'empenyen amb força.

Més informació:

• Més fotos del taller de Martorelles, a la nostra galeria. 

Meritxell Vilamala

Els premis també compten amb Salvador Espriu

La figura del poeta tindrà un lloc especial al FIC-CAT, al Premi Cerverí, als Jocs Florals i al Sant Jordi de la UPF

“Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum", escriu Salvador Espriu a Primera història d’Esther. El FIC-CAT (Festival Internacional de Cinema en Català) es basa en aquesta premissa per a la seva sisena edició, que girarà al voltant del poeta. Per Espriu, cada persona posseeix un fragment de la veritat, fragments que són com els bocins que es desprenen d’un mirall trencat. El festival, que se celebrarà a Roda de Berà del 5 al 9 de juny, proposa reunir, mitjançant el cinema, els diferents bocins d’aquest mirall. Les inscripcions al concurs (a www.fic-cat.cat) es tancaran el 3 d’abril. S’atorgaran 9.000€ en premis repartits entre les següents categories: llargmetratge, curtmetratge, documental, videoclip, centres educatius (estudiants de primària i secundària) i Jove 48h (gravació d’un curtmetratge entre el 24 i el 26 de maig).

La memòria al poeta no només serà premiada a través del cinema aquest 2013. "Aquest any el Premi Cerverí de Girona, que es dóna a la millor lletra de cançó, s'atorgarà a la millor música nova sobre un text d'Espriu", explica Xavier Bru de Sala en aquesta entrevista per a Espriu es viu. A més, els Jocs Florals de Barcelona convoquen un Premi Extraordinari Salvador Espriu, que consisteix en elaborar un poema de menys de 50 versos. El premi (1.500€ i la publicació del poema en la revista dels Jocs Florals) es lliurarà el mes de maig, durant la setmana de la poesia, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

La UPF (Universitat Pompeu Fabra) també se suma a la celebració del centenari del naixement del poeta i, per Sant Jordi, proposa el Premi Especial Any Espriu, que consta de dues categories, una literària i una multimèdia. Per a cada categoria s’atorgaran un primer premi de 600€ i un accèssit de 150€. Només hi poden participar els alumnes que estudien a la UPF; el tema de l’obra ha de tenir relació amb la figura del poeta i s’ha d’adjuntar una nota explicativa que precisi el seu lligam amb Salvador Espriu.

Paula Vidal

“Estem arribant a un públic més ampli de l'habitual”

XAVIER BRU DE SALA és el comissari general de l’Any Espriu 2013

"És molt instar que ens deixin posar en pau una segona dentició, amb els queixals del seny al seu lloc i mossegaires?" Aquesta és la “frase del dia” d'avui, una de les moltes idees del comissari de l'Any Espriu. Xavier Bru de Sala, escriptor, periodista i un intel·lectual reconegut dins l’àmbit de la cultura catalana, va conèixer l’autor quan encara era un “nen”. Enguany, organitza la commemoració del seu centenari. Al despatx, la còpia d'un retrat que va fer Pla Narbona evidencia com està “envoltat d’Espriu”.

Quin balanç en fa, d’aquests dos primers mesos?

Potser no sóc la persona més idònia perquè tothom tendeix a sobre dimensionar el que fa, però crec que l’Any Espriu està anant molt bé. El propòsit que ens havíem fet era que anés més enllà de ser una celebració cultural i literària. Hem intentat saltar el cercle de lectors habituals i l’àmbit de la cultura; fer una celebració cívica i arribar a molta més gent. Crec que de moment ho estem aconseguint.

“Si Espriu hagués tingut accés a una psicoteràpia, hauria patit menys”

RAMON RIERA és un metge psiquiatre i psicoanalista que ha estudiat la poesia d’Espriu

Treballa problemes emocionals a partir de la psicoteràpia. Després de submergir-se en el món dels pacients, els proposa alternatives per enfocar la vida. No només ho fa per ells, diu que també és una manera de curar-se a sí mateix. Darrerament, ha estudiat la relació que Espriu va establir amb la poesia, descobrint que potser no s'allunya tant del que aconsegueix ell mateix amb la seva feina. El primer que ens sorprèn és la manera com descriu l'autor.

“Espriu tenia una mala salut de ferro”

QUERALT ANTÚ és la directora creativa de la imatge corporativa de l'Any Espriu

Ovni MediaLab és un laboratori de nous formats que aposta per innovacions tecnològiques. Queralt Antú dirigeix aquesta plataforma. Llicenciada en disseny gràfic, filosofia i cinema, és també la directora creativa de la imatge corporativa de l’Any Espriu. El logotip del centenari del naixement del poeta, una silueta fosca que ja ens resulta més que familiar, és seu.

Queralt Antú amb el logotip de l'Any Espriu. //Maria Llobet

En què consisteix el càrrec de directora creativa de l’Any Espriu?

Vaig fer una proposta, presentada en forma de pel·lícula, en la qual projectava una quantitat d’idees bastant gran, com la marca, el logotip i una tipografia específica que es diu Espriu i que vaig dissenyar jo. També vaig fer una campanya gràfica que s’aplicava a les biblioteques per fomentar la lectura de la seva obra, i una campanya per a les escoles, per a que els nens aprenguessin la figura de Salvador Espriu des d’un altre punt de vista.

L'enterrament de Salvador Espriu, en vídeo

La filmació -inèdita i penjada per un arenyenc- està a Youtube des de l'any 2012

El diari electrònic Vilaweb va anunciar dilluns passat l'aparició d'un vídeo inèdit sobre l'enterrament de Salvador Espriu. L'havia penjat l'arenyenc Pere Canals el 2 de febrer del 2012, un home que treballava a la televisió local del municipi quan va morir l'autor. La notícia va saltar després que l'advocat Ramon Verdaguer recuperés el vídeo, per fer una entrada al seu bloc sobre el 28è aniversari de la mort d'Espriu.

“Només vostè ha entès el que jo volia dir”

Agustí Pons i Rosa Delor protagonitzen la segona sessió del "Cicle Salvador Espriu” reafirmant la figura de lideratge de l'escriptor

Agustí Pons i Rosa Delor acollint les preguntes
dels espectadors a Òmnium Cultural. // Maria Llobet

Si una cosa tenen en comú Agustí Pons i Rosa Delor és Salvador Espriu. Un, n’és el seu biògraf. L’altra, una de les majors estudioses de la seva obra, si no la major. Així doncs, qui millor per protagonitzar la cloenda d'uns primers dos mesos intensos vivint l’Any Espriu? Ahir, dijous 28 de febrer, va tenir lloc la segona sessió del “Cicle Salvador Espriu” organitzat per Òmnium Cultural, a cura d'aquests dos conferenciants que, com la resta d'activitats amb motiu del centenari, van voler acostar al públic la figura d’un dels escriptors més insignes de les lletres catalanes. “S’ha de llegir Espriu ara més que mai”, comentava Rosa Delor, qui confessa que hi està enamorada intel·lectualment.

Any Espriu, any d'homenatges

El 2013, a més, és Any Joana Raspall, Wagner i Verdi, i institucions com la RAE també estan de celebració

2013, Any Espriu. Cent anys més tard que el poeta del poble nasqués a Santa Coloma de Farners, s’han organitzat un munt d’activitats que ens acosten a la seva figura i obra. Gràcies a aquest homenatge anual, podem conèixer cada dia una frase escrita per Salvador Espriu, assistir a passejades poètiques i a recitals i viure la seva poesia en forma de cançó. Però no ens oblidem d’altres coses?

“I m’empresonen en una lenta cançó”

Arenys de Mar celebra el 28è aniversari de la mort de Salvador Espriu amb un recital-concert a càrrec de Dídac Rocher

El Teatre Principal d’Arenys de Mar va empresonar Salvador Espriu en una lenta cançó ahir al vespre, gràcies al disc “El minotaure i Teseu”, de Dídac Rocher, presentat amb motiu de l’Any Espriu. El poeta del poble ja té banda sonora, a vegades de caire trobadoresc, sovint tenebrosa i inquietant. En ocasions, fins i tot, les melodies tenen un gust primitiu, ja que rememoren els sorolls de la terra i la natura, com durant l’acompanyament de “So de cornamusa a la dansa final”, un poema realment sensorial. “En molta terra reposes els peus,/ davant la humida mort esdevens arbre”.

El meu poble i jo

Santa Coloma de Farners celebra l'aniversari de la mort d'Espriu amb un itinerari poètic i una ofrena floral

Lectura de l'Intinerari Poètic Salvador Espriu

Diuen que el lloc de naixement condiciona la vida de l'ésser humà, que determina la seva indumentària, dieta i manera de relacionar-se amb els demés. Els escriptors van més enllà: es veu que l'indret on obren els ulls acostuma a reflectir-se als seus llibres. Salvador Espriu és l'excepció. Tot i haver nascut a Santa Coloma de Farners (1913), és difícil trobar alguna referència explícita a la vila dins del seu univers literari. La capital de la Selva no és Sinera, no és Lavínia, no és Konilòsia ni Sepharad. Els colomencs, però, s'estan bolcant al centenari com si els hagués regalat milers de versos.

Duet intimista a ritme d'Espriu

Jaume Nadal i Maria Cinta estrenen un espectacle poètic i musical a Santa Coloma per homenatjar l'autor

L'entrada del poble presidida per cartells que diuen: "Aquí va néixer Salvador Espriu" i la decoració de  la biblioteca, les escoles i l'església, entre d'altres punts claus, han estat tota una benvinguda a l'esdeveniment que marcava l'inici de l'Any Espriu a Santa Coloma de Farners: una vetllada sòbria i intimista, que gairebé no volia cridar l'atenció però que pretenia fer més accessibles els poemes de l'autor a l'auditori.

De nom 'Fes que siguin segurs els ponts del diàleg' l'espectacle de música i paraula ha estat conduït per Jaume Nadal i Maria Cinta en homenatge al 28è aniversari de la seva mort. "Espriu no té desperdici. És el millor poeta en llengua catalana de llarg", apuntava Nadal, que ha volgut mostrar un "poeta del poble" més catalanista -o fins i tot sobiranista- que cap altra cosa. Així, no és d'estranyar que La pell de brau hagi estat la protagonista indiscutible de la nit, escollida per la vigència dels moments actuals.

Amb música s'escolta millor

Les cançons juguen un paper important en l'Any Espriu, com ho demostra l'espectacle "Arran sempre de terra"

Tot i que se’l presenta com un home molt fred, hi ha iniciatives que volen rebre Espriu amb calidesa, tal com es va fer palès ahir al vespre al cafè Horiginal, a Barcelona. La decoració del local, rústica i acollidora, on hi predomina la fusta i el vellut, s’avé amb la proposta del projecte "Arran", que acosta al públic un Salvador Espriu més íntim i proper.

Un Any Espriu multidisciplinari a Santa Coloma de Farners

Aquest cap de setmana arrenca el centenari en motiu del 28è aniversari de la mort del poeta

Santa Coloma de Farners ha presentat aquesta setmana alguns dels actes previstos per l'Any Espriu. El centenari es posa en marxa aquest divendres 22 de febrer, amb l'espectacle Fes que siguin segurs els ponts del diàleg, coincidint amb el 28è aniversari de la mort de l'autor. Aquesta és només una de les activitats programades pel cap de setmana, que també comptarà, el dissabte, amb una ofrena floral, un itinerari poètic per la vila, la presentació de l'opuscle sobre Espriu editat per la revista El Procés i una taula rodona per abordar la vigència de la seva obra.

D'acord amb el caràcter popular i participatiu que persegueix l'Any Espriu, l'Ajuntament colomenc s'hi ha bolcat des de diversos àmbits, com l'educació, la tecnologia o el comerç. En total, hi destinarà uns 30.000 euros, que se sumen als 25.000 que aporta la Diputació de Girona. D'aquesta manera, ambdues institucions treballen per fer de la vila natal de l'autor un punt de referència del centenari. "Hi participem amb il·lusió perquè la seva lectura aporta missatges importants en clau de país", comentava l'alcalde, Antoni Solà.

L'Any Espriu s'estrena a Santa Coloma i Arenys el mateix cap de setmana

Ajuntament de Santa Coloma de Farners



Ajuntament d'Arenys de Mar i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu



Arenys de Mar recupera els passejos per la Sinera d’Espriu

L'activitat es mantindrà durant tot l'any i precedeix les rutes literàries que s'estan anunciant a Barcelona

Arenys de Mar ha recuperat els passejos per Sinera, una proposta que va inaugurar-se el 2010 en commemoració del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu, i que permet conèixer la seva figura a partir de diferents racons de la vila. Amb motiu de l'Any Espriu, es pretén mantenir la ruta ja "per sempre". De moment, es pot seguir el darrer diumenge de cada mes i està pensada per grups de no més de 40 persones.



'Un passeig per Sinera', fotografia del 3 de febrer
Ajuntament d'Arenys de Mar

El passeig és una idea del Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu i la porten a terme una agència de viatges local i la companyia cultural AlambiQ. Tot i que al 2010 era una activitat gratuïta, ara té un preu de 12 euros. Amb paraules de la representant del Centre Salvador Espriu, Montserrat Caba, cal mantenir-la permanentment, perquè "Espriu continuarà sent Espriu" i tot moment és bo per recordar-lo. Els primers diumenges de febrer eren promocionals i tots dos van esgotar les places.

S’inaugura l’exposició 'Espais oberts' de Neus Colet a Granollers

L'escultora ret homenatge a Salvador Espriu relacionant les obres amb dos poemes de 'El caminant i el mur'

Paisatge IV/ PT1, PT2, 2012.// Maria Llobet

'Espais oberts' fa la segona parada del seu itinerari a l’AB Galeria d’Art (Granollers) després d'haver estat presentada a la Galeria Carme Espinet de Barcelona. La inauguració, el passat divendres 15 de febrer, compta amb les 31 obres que Neus Colet ha relacionat amb dos poemes de Salvador Espriu per col·laborar en l'any dedicat al poeta. L'artista santcugatenca ha produït sèries de gravats i escultures que es vertebren en base a dos temes: el paisatge i la finestra. La sèrie dels paisatges són estampes sovint intervingudes amb "stencils", veladures, collages o plàstics sobreposats, que li donen profunditat. “És com una finestra plana”, afirma Colet.

A l'ombra de la poesia

Banyoles redescobreix l'Espriu narrador, el menys conegut, mitjançant els seus personatges més estrafolaris

"Però entretant evita alguns trastorns, posant-te ben cordats els pantalons", per estrany que pugui semblar, aquesta cita és de Salvador Espriu, del poema "I beg your pardon". Al costat de l'home seriós, del gran poeta circumspecte, aquest autor també va caracteritzar-se pel sarcasme, una faceta seva que el gran públic desconeix. Banyoles ha volgut sumar-se a l'Any Espriu reivindicant, precisament, aquesta cara de l'escriptor, la que pren vida a partir de la narrativa i que sembla haver-se quedat a l'ombra de la poesia. Amb el muntatge teatral Els ninots estrambòtics del Doctor Ripseu, que va estrenar-se ahir a la nit a la capital del Pla de l'Estany, es descobreix un Espriu humorístic -fins i tot afable- que pobla el seu univers imaginari  de personatges singulars i estrafolaris.

‘Espriu, transparent’, segons Sebastià Bonet: exhaustiva, objectiva i llegible

La biografia de Salvador Espriu, presentada ahir a la UB

“El lector se sent en bones mans”. Això és el que opina l’escriptor Miquel de Palol sobre la biografia Espriu, transparent, d’Agustí Pons, presentada ahir, davant d’un centenar de persones, a l’Aula Magna de la UB. Segons ell, l’èxit d’aquesta obra es basa en un llenguatge “directe, planer i equilibrat, sense pèls a la llengua”. Sebastià Bonet, nebot de Salvador Espriu, posa èmfasi en les virtuts de la biografia, secundades per la resta d’intel·lectuals que van participar en l’acte: l’exhaustivitat, l’objectivitat i la llegibilitat. A més, creu que l’autor “no fa res per amagar-se, però té molt clar que el seu deure és adaptar-se a la realitat”.

La Canals-Galeria d'Art aposta per un Any Espriu ciutadà

Sant Cugat s'uneix activament a l'any dedicat al poeta amb la voluntat de tenir-hi un paper destacat

La comissió Any Espriu 2013-Sant Cugat vol destacar en l’any que commemora el centenari del naixement del poeta malgrat la ciutat no tingui un vincle directe amb la vida de Salvador Espriu.

Josep Canals a la seva galeria,
que va fundar l'any 1973. // Canals-Galeria d'Art

Josep Canals (Canals Galeria d'Art), qui va posar en marxa la comissió, remarca que Espriu estava a punt de rebre un premi Nobel i que no cal estar vinculat directament a ell per dedicar-li qualsevol iniciativa. “És un poeta nostre, de tots, universal. Els ciutadans hem de fer el nostre paper”, explica. La seva reivindicació pel “poeta del poble” traspassa el triangle geogràfic definit com a centre d'activitat a la primera presentació del programa (Santa Coloma de Farners, Arenys i Barcelona). Sant Cugat vol tenir el mateix paper que va tenir per l’Any Miró i pel galerista, Espriu és ara el pal de paller per donar vida a la cultura de la ciutat.

L’Educació se suma a l’Any Espriu

Antígona, lectura obligatòria del curs 2013-2014

El Departament d’Ensenyament s’afegeix a la celebració de l’Any Espriu i proposa una sèrie de materials didàctics en línia sobre el poeta dirigits a les escoles i els instituts. El portal, obert enguany, és un espai que pretén ajudar els docents a apropar la figura del “poeta del poble” als infants i joves. De moment, aquests ja disposen d’11 recursos digitals que aprofundeixen en la seva vida i obra: des de mostres poètiques (com Salvador Espriu a Música de Poetes), a tasques i activitats sobre l’escriptor (Webquest Salvador Espriu), passant per la seva biografia (Salvador Espriu: el temps de les paraules).

'A pas de poetes' dedica la seva desena edició a Espriu

Girona aposta per un espectacle interdisciplinari mentre els teatres de Barcelona encara s'estan decidint

Salvador Espriu és un dels protagonistes de l'A pas de poetes d'enguany, el cicle de poesia que produeix anualment l'Escola Municipal d'Humanitats de l'Ajuntament de Girona. A partir de diferents disciplines artístiques, com la música o el teatre, la iniciativa pretén acostar l'obra de l'autor al públic mitjançant el treball d'artistes locals. Aquest any, s'ha comptat amb un pressupost de 10.124 euros, una petita part procedent de l'Ajuntament i l'altra de la implicació de diversos creadors gironins. La poetessa local Rosa Font i Edgar Allan Poe són els escriptors que l'oferta del 2013, amb un espectacle mensual de febrer a abril.

Sebastià Alzamora novel·la l'amistat d'Espriu i Rosselló-Pòrcel

Edicions 62 la publicarà el mes de juny i també prepara un diccionari temàtic a cura de Rosa Delor

Sebastià Alzamora escriu Dos amics de 20 anys, una novel·la basada en l'amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel que es posarà a la venda la primera setmana de juny d'aquest any. L'obra, basada en una exposició itinerant del 2003 que portava el mateix nom, serà publicada per Proa (Grup62). Ambientada en plena Guerra Civil Espanyola, narra la intensa relació entre els joves amics, els dos estudiants més brillants i ambiciosos de la universitat que començaven a compartir inquietuds i experiències. No obstant, Rosselló-Pòrcel moriria amb 24 anys de tuberculosi en un moment en què un possible enamorament per la mateixa noia (Mercè Muntañola, mare de Miquel de Palol) i les diferències político-ideològiques -que s'havien radicalitzat amb l'esclat de la guerra- els havia distanciat.

L'exposició itinerant 'Viladecans-Sinera' arrenca a 'Lavínia'

La Fundació Enciclopèdia Catalana organitza aquesta activitat després d'editar un llibre de bibliòfil 

Joan-Pere Viladecans, el pintor més vinculat a Espriu, exposa 25 pintures que recreen l'univers mític de Sinera a la Sala Ciutat de Barcelona, la Lavínia literària d'Espriu. El projecte es va iniciar l'any passat, amb l'edició d'un llibre de bibliòfil editat per Enciclopèdia Catalana, que acull les 25 obres i una antologia poètica al voltant del mite literari. L'exposició residirà a Sala Ciutat del 24 de gener al 28 de febrer. Els mesos de març a abril arribarà a La Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners, Arenys de Mar la presentarà del 5 al 28 de juliol, a la Sala d'Exposicions del Centre Cultural Calisay; i l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Lleida) l'acollirà del 17 de setembre al 27 d'octubre.

Espriu buscava, en la poesia, superar una experiència traumàtica

El pas de la llum a la foscor va marcar la vida del poeta, caracteritzada per la destrucció i la devastació

El psicoanalista Ramon Riera, amb la cooperació de l’actor Jordi Brau per recitar els poemes, i la música de Nick Cave d’acompanyament, va presentar ahir a la llibreria +Bernat (Barcelona) “La poesia de Salvador Espriu: paraules que ens fan companyia”.  El treball, exposat per primer cop en català després d’haver estat presentat als Estats Units, té com a eix vertebrador la salut feble del poeta i la seva vida torturada, només alleugerida per la poesia. El proper 22 de febrer, a les vuit del vespre, es repetirà l’acte al mateix lloc.

Espriu defensava una Catalunya dins d'Espanya

Aquest és el missatge final de 'La pell de brau' i la columna vertebral de 'Primera història d'Esther' 

Salvador Espriu va ser un poeta iberista. Igual que Joan Maragall, era partidari d'una Catalunya integrada dins d'Espanya. Aquesta és una de les qüestions que s'han abordat avui al vespre a Girona, a la conferència "El món de Sinera a la manera de Salvador Espriu". El recordatori del desig de l'escriptor -superar la lluita entre germans- arriba una setmana després de l'obertura institucional de l'Any Espriu al Palau de la Música, en què el públic va rebre Artur Mas entre crits d'independència. 

Agustí Pons publica la biografia 'Espriu, transparent'

L’obra destaca l’aportació del poeta a les lletres catalanes

Agustí Pons ha publicat la biografia Espriu, transparent, desmentint, així, la popular definició que el poeta va donar sobre sí mateix: "sóc l'home més avorrit i ensopit d'aquest món". L’escriptor, que ha passat tres anys elaborant el llibre, diu que “tant la vida com l’obra” del poeta del poble són “enormement atractives”. Ell posa l’accent, sobretot, en el lideratge d’Espriu, ja fos en els seus cercles més íntims com en els públics (com a intel·lectual eminent en la literatura catalana de postguerra). 

TV3 no retransmet en directe l’obertura institucional al Palau

El pressupost condicionarà la viabilitat d’alguns actes programats

Les dificultats pressupostàries per les quals passa la Televisió Pública Catalana han fet inviable la retransmissió en directe de la inauguració de l’Any Espriu 2013 a la sala de concerts del Palau de la Música. Malgrat això, el TN vespre (minut 39) va connectar en directe un cop finalitzat l'acte. Ignasi Gaya va repassar la vetllada acompanyat-se d'imatges gravades i posant especial èmfasi amb el parlament d'Artur Mas.

Artur Mas, protagonista de la inauguració de l’Any Espriu

El President de la Generalitat va ser rebut entre crits d’independència

L'obertura institucional de l'Any Espriu, amb un caràcter musical i teatral, es va basar en la lectura d'obres de l'autor. No obstant això, i sense oblidar el paper de la poesia com a columna vertebral de l'acte, el punt àlgid de la nit es va viure amb Artur Mas a l’escenari. La sala de concerts del Palau de la Música, plena a vessar, el va rebre amb aplaudiments només de sortir. L’aprovació de la Declaració de sobirania, poques hores abans al Parlament, va ser un element indestriable de la vetllada i, de fet, encara avui bullia a les xarxes socials.

La ciutadania tindrà a l'abast els versos d'Espriu

La “Frase del Dia” recorrerà Catalunya a través del metro i els autobusos

Els catalans i catalanes podran conèixer diàriament un vers diferent de Salvador Espriu gràcies a la  “Frase del Dia”, que es difondrà a través d’institucions com Transports Metropolitans de Barcelona, TV3, Catalunya Ràdio, BTV, els principals diaris catalans i les xarxes socials, entre d’altres. Amb aquesta iniciativa, que difondrà prosa i assaig, es pretén que més de dos milions de ciutadans descobreixin cada dia una cita del poeta.

L’Any Espriu arrenca dimecres al Palau de la Música

L’obertura institucional estarà centrada específicament en la poesia de l’autor

El Departament de Cultura donarà el tret de sortida a l’Any Espriu amb un acte marcat per la presència d’artistes catalans de renom. Actors com Carme Sansa, Josep M. Pou o Jordi Boixaderas són només alguns dels personatges que participaran en l’espectacle, que tindrà un caràcter musical, teatral i poètic. El punt comú en què se centraran totes les actuacions serà la vida, l’obra i la figura de Salvador Espriu, focalitzant especialment en els seus poemes. 

Sala de Concerts del Palau de la Música // FONT: Agència LocalNomad

Es presenta el programa d’activitats previstes per l’Any Espriu

L’àmplia col·laboració d’institucions i organismes faran possible el projecte, que serà sobretot de caràcter cívic

El programa d’activitats previstes per l’Any Espriu 2013 ha estat presentat avui pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el comissari de l’Any Espriu, Xavier Bru de Sala; i el director artístic, Xavier Albertí. El conjunt d’actes que se celebraran durant tot l’any en commemoració al centenari del naixement de Salvador Espriu seran, principalment, de caràcter cultural. Destaquen l’obertura institucional de l’Any Espriu, “la frase del dia” i els actes de commemoració del naixement i la mort del poeta.

Any Espriu 2013

La veu del compromís, el poeta del poble... Un segle després del seu naixement, Salvador Espriu és especialment recordat per una oposició ferma a la represa cultural catalana de mitjans del segle XX. L’escriptor, que deia que la seva literatura era la seva vida, va ser un símbol d’exemplaritat en un dels episodis històrics més adversos per Catalunya. L’any 2013, centenari del seu naixement a Santa Coloma de Farners, s’ha batejat com l’Any Espriu amb la voluntat de reivindicar l’obra d’un dels autors més insignes de les lletres catalanes.