diumenge, 24 de febrer de 2013

“I m’empresonen en una lenta cançó”

Arenys de Mar celebra el 28è aniversari de la mort de Salvador Espriu amb un recital-concert a càrrec de Dídac Rocher


El Teatre Principal d’Arenys de Mar va empresonar Salvador Espriu en una lenta cançó ahir al vespre, gràcies al disc “El minotaure i Teseu”, de Dídac Rocher, presentat amb motiu de l’Any Espriu. El poeta del poble ja té banda sonora, a vegades de caire trobadoresc, sovint tenebrosa i inquietant. En ocasions, fins i tot, les melodies tenen un gust primitiu, ja que rememoren els sorolls de la terra i la natura, com durant l’acompanyament de “So de cornamusa a la dansa final”, un poema realment sensorial. “En molta terra reposes els peus,/ davant la humida mort esdevens arbre”.


Aquesta proposta musical se centra en el recull “El minotaure i Teseu”, de Salvador Espriu. “Quan el vaig descobrir, em va evocar moltes coses”, recorda Rocher, i explica que el poemari el va fer identificar-se amb el poeta. “Vaig descobrir un Espriu molt més proper i íntim, i això em va seduir”. A partir d’aquí, sorgirien les diferents músiques que conformen el disc.
Tristes i reflexives, les melodies concorden amb les lletres, amb l’esperit espriuà. “Cansat de tants versos que no fan companyia”, es lamentava Espriu al poema “De tan senzill no t’agradarà”. Ara els seus versos fan companyia, no només als lectors, sinó també als amants de la música. Rocher creu que amb el seu disc pot aconseguir arribar a qualsevol públic, ja que amb les cançons “pots endinsar-te bé en l’ambient” dels poemes i de l’autor.
“El minotaure i Teseu” ens mostra un Espriu replet de sentiments, faceta del poeta que adverteix l’estudiosa Rosa Delor: “Espriu escrivia poemes d’amor de debò”. L’amor per la llengua i les paraules o l’amor per la terra i els orígens poden ser igual de forts i sincers que l’amor que sentia Dante per Beatrice. Entregat a les paraules, 28 anys més tard de la seva mort l’empresonem en les cançons perquè els seus versos sempre ens puguin fer companyia a cau d’orella.

Paula Vidal

5 comentaris:

  1. El concert d'en Didac Rocher va ser penetrant. La vibració de la seva veu s'endinsava fins les entranyes dels espectadors i el significat de la poesia espriuana explotava un cop dins desprenent raigs de llum fins a l'intocable. Esplèndid! Només espero propera convocatòria per poder anar a gaudir de nou una experiència inoblidable i entrenyable!

    ResponSuprimeix
  2. Quins músics més bons! No coneixia en Dídac Rocher; a partir d'ara el seguiré.

    ResponSuprimeix
  3. Sí, ho fan molt bé!
    El concert va ser una delícia i en Dídac Rocher va transmetre perfectament el caràcter de la poesia de Salvador Espriu. Han fet molt bona feina!

    ResponSuprimeix
  4. M'encanten els teus articles, especialment els títols que tries. De tan senzill, no t'agradarà.

    ResponSuprimeix