"És molt instar que ens deixin posar en pau una segona dentició, amb els queixals del seny al seu lloc i mossegaires?" Aquesta és la “frase del dia” d'avui, una de les moltes idees del comissari de l'Any Espriu. Xavier Bru de Sala, escriptor, periodista i un intel·lectual reconegut dins l’àmbit de la cultura catalana, va conèixer l’autor quan encara era un “nen”. Enguany, organitza la commemoració del seu centenari. Al despatx, la còpia d'un retrat que va fer Pla Narbona evidencia com està “envoltat d’Espriu”.
Quin balanç en fa, d’aquests dos primers mesos?
Potser no sóc la persona més idònia perquè tothom tendeix a sobre dimensionar el que fa, però crec que l’Any Espriu està anant molt bé. El propòsit que ens havíem fet era que anés més enllà de ser una celebració cultural i literària. Hem intentat saltar el cercle de lectors habituals i l’àmbit de la cultura; fer una celebració cívica i arribar a molta més gent. Crec que de moment ho estem aconseguint.
Com?
La frase del dia i les noves músiques de grups que escolten els joves són les dues vies principals. Per exemple, aquest any el Premi Cerverí de Girona, que es dóna a la millor lletra de cançó, s’atorgarà a la millor música nova sobre un text d’Espriu.
Els versos d'Espriu poden atraure als joves?
Hem pensat en fer una mena de concurs on la gent representi fragments de La primera història d’Esther. Hi ha trossos tan bons i tan divertits! Volem intentar que a través de youtube la gent s’animi i els joves puguin participar en l’Any Espriu.
Sortiran Laies i Ariadnes a recitar poemes, tal com estava previst?
Si es pogués organitzar el dia de les Laies i Ariadnes llegint Espriu seria una cosa molt bonica. Les Laies i Ariadnes es diuen així per Espriu. Si no, no n’hi hauria. El nom de Laia pràcticament havia desaparegut i el d’Ariadna no s’utilitzava ni a Catalunya ni als països del costat. Ell els va posar en circulació amb llibres com Ariadna al laberint grotesc. Per tant, ho intentarem fer més endavant, en començar el curs.
El pressupost condicionarà la viabilitat d’algun acte?
Sí, és gravíssim. Per exemple, l’exposició d’escultures de titelles gegants al carrer. És un dels primers projectes que vam tenir, però és car. La idea era agafar els personatges més significatius i populars de la narrativa d’Espriu, com els dos cecs captaries, Segundina la portera (que deia: “Talli qui talli el bacallà/ una servidora sempre es queda de portera”), Quimet Federal i tants altres. Intentarem que uns 20 o 30 artistes visuals facin titelles gegants d’uns tres metres, que es puguin exposar al carrer. De moment tenim una possibilitat de finançament però encara l'estem explotant.
També hi havia la idea de fer una escultura pública com la de Verdaguer.
L’alcalde de Barcelona s’hi va comprometre i s’està tirant endavant. Es va considerar que Espriu havia de tenir una representativitat pública equivalent al que es va fer per Verdaguer. Així, es deixarà a la ciutat el missatge permanent dels dos màxims poetes nacionals d’aquest país, cosa que ningú dubta ni qüestiona.
Per què creu que el van escollir per a assumir el càrrec?
Perquè he fet tots els papers de l’Auca. (riu) Suposo que tinc certa capacitat de gestió, i ara sembla que s'està demostrant. Bé, no ho sé.
Potser perquè va conèixer Espriu.
No sé ni si ho sabien, jo no n’he parlat mai gaire d’això.
Què diria si li preguntés sobre el que en va aprendre, d'Espriu?
Ui, això es mereix una entrevista per un altre dia! (riu) Vaig aprendre'n moltes coses, però no es pot resumir ni sintetitzar. Encara que ell no s’hi considerava, per mi era un mestre. Tenir el privilegi d’estar tantes hores amb algú que te les destina només a tu... Quan el vaig conèixer tenia vint-i-pocs anys i en veure que em dedicava tanta atenció... Possiblement vaig aprendre més d’Espriu que de tots els anys d’universitat.
Creu que "ens estem mantenint fidels" al que ell hagués volgut?
En aquesta mateixa taula seuen els principals estudiosos i coneixedors de la seva obra i Sebastià Bonet, que n’és nebot i representant de la família. Tot el que es fa a l’Any Espriu ho coneixen, ho assessoren, ho validen i jo puc dir que amb gran entusiasme. Estic molt tranquil en relació als continguts i l’orientació general de l’Any Espriu.
Maria Llobet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada