divendres, 1 de març del 2013

“Només vostè ha entès el que jo volia dir”

Agustí Pons i Rosa Delor protagonitzen la segona sessió del "Cicle Salvador Espriu” reafirmant la figura de lideratge de l'escriptor

Agustí Pons i Rosa Delor acollint les preguntes
dels espectadors a Òmnium Cultural
.
// Maria Llobet
Si una cosa tenen en comú Agustí Pons i Rosa Delor és Salvador Espriu. Un, n’és el seu biògraf. L’altra, una de les majors estudioses de la seva obra, si no la major. Així doncs, qui millor per protagonitzar la cloenda d'uns primers dos mesos intensos vivint l’Any Espriu? Ahir, dijous 28 de febrer, va tenir lloc la segona sessió del “Cicle Salvador Espriu” organitzat per Òmnium Cultural, a cura d'aquests dos conferenciants que, com la resta d'activitats amb motiu del centenari, van voler acostar al públic la figura d’un dels escriptors més insignes de les lletres catalanes. “S’ha de llegir Espriu ara més que mai”, comentava Rosa Delor, qui confessa que hi està enamorada intel·lectualment.

La ponència va girar al voltant d’un concepte clau per entendre qui i com va ser Salvador Espriu. I és que la seva és la història d’un líder intel·lectual. Amb aquesta idea, el tàndem va aportar una mirada d’Espriu que, si bé des de perspectives diferents, volia il·lustrar dues cares de la seva personalitat. L'escriptor colomenc era nit i era dia, era angoixa i era també serenitat.

Agustí Pons va presentar, en primer lloc, un Espriu superdotat. “El convenciment de lideratge el va fer crear-se aquesta imatge monarcal i distant”, explicava el periodista. Volia marcar territori i ser el millor d’entre els millors. Val a dir, també, que l’ambient elitista de la Universitat de Barcelona de l’època ho exigia. No obstant, Pons ens descobria una segona faceta de l’Espriu més autoexigent, perfeccionista i enormement metòdic, marcada per la pressió d’aquest “haver d’estar a l’alçada”, que anava més enllà de l’angoixa. “Era una permanent insatisfacció”, explicava. Possiblement, una faceta que ens pot fer entendre una mica millor el caràcter malaltís del poeta.

Delor va posar èmfasi en la manera com les experiències vitals van marcar l'obra de l'autor. Espriu, en paraules de l’estudiosa, “tenia dues personalitats gairebé antagòniques”. Per una banda, era fort, crític, estava compromès amb el poble i utilitzava la paraula per denunciar la injustícia social. Per altra, era un home introspectiu i delicat, molt marcat pels fets de la Guerra Civil Espanyola. “Tot va passar en un sol dia, i l’endemà ja era negra nit”, escrivia Espriu. I és que, tal com explicava encertadament Delor, “el noi líder va rebre llavors una terrible lliçó d’humilitat”. Què podia fer, després de tot? Com podia sortir de les cendres que la guerra havia escampat per un poble, per una llengua, per un sentiment (el nacional), i també pel seu cor? 

En aquest estat de surmenage (un tipus de depressió), Espriu va trobar el seu fènix gràcies a la càbala d’Isaac Luria, que li va servir d’autoajuda i el va animar a continuar escrivint. D'ençà llavors, la seva producció poètica va establir un fort vincle amb aquesta escola del misticisme jueu, que Rosa Delor ha estudiat i que ahir explicava, entusiasmadament, davant una vintena d’espectadors que es van quedar sense alè. Amb raó Salvador Espriu li va dedicar, anys enrere, aquestes paraules: “Només vostè ha entès el que jo volia dir”.

Més informació
Notícia sobre la publicació del biografia Espriu, transparent, d'Agustí Pons.
"Quaderns de Lavínia", el bloc de Rosa Delor.
"Salvador Espriu, llegidor de profecies?", de Rosa Delor. Escrit publicat a la tercera edició de la revista El Procés (veure pàgina 86), que ha dedicat un dossier especial a l'autor i es va presentar el dissabte 23 de febrer en motiu de l'aniversari de la seva mort a Santa Coloma de Farners.

Maria Llobet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada