dilluns, 4 de març del 2013

“Espriu tenia una mala salut de ferro”

QUERALT ANTÚ és la directora creativa de la imatge corporativa de l'Any Espriu

Ovni MediaLab és un laboratori de nous formats que aposta per innovacions tecnològiques. Queralt Antú dirigeix aquesta plataforma. Llicenciada en disseny gràfic, filosofia i cinema, és també la directora creativa de la imatge corporativa de l’Any Espriu. El logotip del centenari del naixement del poeta, una silueta fosca que ja ens resulta més que familiar, és seu.

Queralt Antú amb el logotip de l'Any Espriu. //Maria Llobet
En què consisteix el càrrec de directora creativa de l’Any Espriu?
Vaig fer una proposta, presentada en forma de pel·lícula, en la qual projectava una quantitat d’idees bastant gran, com la marca, el logotip i una tipografia específica que es diu Espriu i que vaig dissenyar jo. També vaig fer una campanya gràfica que s’aplicava a les biblioteques per fomentar la lectura de la seva obra, i una campanya per a les escoles, per a que els nens aprenguessin la figura de Salvador Espriu des d’un altre punt de vista.


Com la poden aprendre?
Per a primària, estudiar una persona tan densa i tan difícil seria tot un repte, els nens no ho trobarien atractiu. Vaig crear Apps interactives, ja que pot ser molt didàctic aprendre Espriu a través de jocs de paraules com, per exemple, quins noms hi ha darrera de Sinera i darrere d’altres topònims espriuans.

Parla’ns de la resta de propostes.
S’ha dissenyat una línia gran de merchandising i, pel que fa a la seva obra, vam idear-ne una reedició amb una pauta gràfica per a totes les cobertes, i vam proposar que els llibres de Salvador Espriu es poguessin comprar en expenedors en diferents punts de Barcelona com, per exemple, el metro, ja que és un lloc on la gent llegeix bastant. Tanmateix, no necessàriament es duran a terme totes les idees perquè, com a directora creativa, el que faig és llançar una sèrie de propostes a la Generalitat, que decideix amb quines es queda i amb quines no. De moment, s’està fent servir el meu manual d’estil gràfic.

En què et vas basar per idear-lo?
Les ombres, la foscor i la mort eren una part molt important de la seva obra. A més, ell sempre deia que tenia “una mala salut de ferro”. Aquesta frase em va marcar molt, ell es definia així i crec que és una bona frase per definir-lo. Per aquest motiu, vaig dissenyar una tipografia que és molt sòlida, ja que està en majúscules, i sempre va en negatiu. És una lletra molt ferma, però li falten trossos, i aquesta mancança de trossos simbolitza la mala salut de ferro que ell tenia. La tipografia va ser el punt de partida de la meva feina, el primer que vaig dissenyar. 

És una tipografia molt sòbria.
Sempre vaig fer servir un codi gràfic on només hi hagués la gama de colors blanc i negre. La tipografia del logotip és en negatiu perquè la seva obra és negativa. Tanmateix, el lema “ens mantindrem fidels” és des del nostre punt de vista; som nosaltres qui ens mantindrem fidels. Per tant, vaig fer servir una tipografia associada a la literatura i en cursiva. A més, està en positiu perquè és un missatge positiu que concorda amb tota la resta.

I a partir d’aquí?
Espriu era molt metòdic, la seva feina com a notari el va obligar a ser-ho. Deia que trigava una hora a vestir-se, una més a afaitar-se... A vegades escrivia un únic vers en tot un dia. Vaig pensar, per tant, que la seva obra havia d’estar numerada, i vaig fer-ne un codi numèric. Per últim, vaig utilitzar la seva silueta per al logotip, ja que el seu rostre no el tenim gaire present. Potser, repetint-ne la silueta ens la podem quedar com a icona i saber ràpidament que pertany a Salvador Espriu. Però no vaig aplicar la part nacionalista del poeta enlloc.

Per què?
Crec que un dels temes claus pels quals s’ha escollit Salvador Espriu com a figura aquest any és per una qüestió política i d’estratègia. Sí que hi figura una part nacionalista en la seva obra, però no trobo que sigui el que ell hagués volgut que es reflectís més.

Espriu era iberista.
Era defensor de la seva llengua i, quan parla de la identitat, ho fa com a expressió lingüística. Quan parla de la llibertat, es refereix a que qualsevol persona pugui escriure en la seva llengua. És terrible el que ha passat a la nostra història, però no s’haurien de treure les coses de context ni portar-les a un moment tan histriònic i especial com el que estem vivint. La revolució està en la relectura.

Paula Vidal

1 comentari: