diumenge, 10 de març del 2013

Lletres ben cuinades

Carme Ruscalleda s’inspira en versos d’Espriu per preparar aperitius i fa una mona de Pasqua amb la cara del poeta

L’alta cuina també se suma a l’Any Espriu. És una de les xefs catalanes de més renom i ja acumula sis estrelles Michelin. Li agrada prendre’s al peu de la lletra el tòpic “som el que mengem”. Així doncs, tots aquells clients que passin per la cuina de Carme Ruscalleda podran “ser” Espriu en tastar quatre aperitius inspirats en textos de l’autor català.


Ruscalleda va rebre la proposta l’any passat, per part de Xavier Bru de Sala (qui n’és client habitual) i ràpidament ho va acceptar. Explica que admira els poetes per la capacitat que tenen de trobar les paraules exactes per dir allò que molts pensen. “La poesia –afirma– són lletres ben cuinades”. Així, els aperitius arribaven, el mes de gener, al seu restaurant de Sant Pol, d'on n’és filla predilecta des de l'any passat. Després de passar per Tòquio, durant el mes de febrer, els plats fan l’última parada al Moments de Barcelona (on hi treballa com a xef el seu fill, Raül Balam). Tanmateix, la cloenda de l’homenatge serà la mona de Pasqua d’enguany. La cuinera catalana ha ideat un ou de xocolata blanca que porta les típiques ulleres del poeta: la recreació més llaminera de la cara d’Espriu.

La Mona-Espriu que Raül Balam Ruscalleda i el seu equip de pastisseria ha fet pel Restaurant Moments. // Moments
Poemari a la carta

Una "carteta de juguet" reuneix els versos
que han servit d'inspiració.// Maria Llobet
La xef santpolenca ha apostat sempre per una cuina tradicional i saludable, però no per això tediosa o avorrida. Ella mateixa explica que el millor de la seva professió és la llibertat que es té per ser creatiu. Vol buscar noves fórmules d’emocionar el client. Vol oferir alguna cosa més que menjar. Vol fer de la cuina una disciplina artística de primera, tot combinant-la amb les altres arts. I, per descomptat, no vol deixar indiferent a ningú; ni al mateix Espriu. Per impressionar-lo, li ha preparat un poemari a la carta que pretén reflectir l'essència dels seus versos. 

Un bombó líquid molt delicat (el seu “esclatant triomf del groc!”), n'és el primer. Ruscalleda explica que explota a la boca. Un altre aperitiu és la coca de mar i muntanya, una barreja de productes que s'han posat al cim de la base amb una "bona i equilibrada ordenació", afegeix. El tercer és una croqueta de bolets "melosa però aromàtica", feta d'un sofregit. I per acabar, xai amb calçot i romesco (els “mil recursos de brivall” del vers espriuà).

El que podria semblar inversemblant és ja possible: empassar-se d’una mossegada la poesia de Salvador Espriu.

Maria Llobet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada