Espriu defensava una Catalunya dins d'Espanya

Aquest és el missatge final de 'La pell de brau' i la columna vertebral de 'Primera història d'Esther' 

Salvador Espriu va ser un poeta iberista. Igual que Joan Maragall, era partidari d'una Catalunya integrada dins d'Espanya. Aquesta és una de les qüestions que s'han abordat avui al vespre a Girona, a la conferència "El món de Sinera a la manera de Salvador Espriu". El recordatori del desig de l'escriptor -superar la lluita entre germans- arriba una setmana després de l'obertura institucional de l'Any Espriu al Palau de la Música, en què el públic va rebre Artur Mas entre crits d'independència. 

Margarida Casacuberta aquest vespre // Meritxell Vilamala

"En un poemari com La pell de brau (1960) queda molt clar que la seva posició [d'Espriu] és la d'una Catalunya dins d'Espanya", així ho ha afirmat avui al vespre la professora de literatura catalana (Universitat de Girona) Margarida Casacuberta. Aquest és també el missatge que vertebra Primera història d'Esther (1948), una obra de teatre que pren un tema bíblic per representar la venjança d'un poble contra un altre. Des del punt de vista de Casacuberta, aquesta peça està feta des d'una perspectiva irònica, molt pròpia d'Espriu, i utilitzada per posar en evidència el que ell considerava un despropòsit. 

L'Espriu iberista, tanmateix, contrasta amb el sentit que va donar l'Assembla Nacional Catalana (ANC) a la seva obra La pell de brau l'any 2012, quan va utilitzar-ne una part per a l'anunci de la manifestació de la Diada Nacional Catalana. De fet, a pesar dels crits independentistes que van sentir-se dimecres passat al Palau de la Música, els sectors catalanistes més radicals van criticar l'escriptor en vida, quan va defensar la cooficialitat del català i el castellà. "Les lectures que es poden fer cada vegada que es llegeix o recupera un autor són perilloses", apuntava Casacuberta, advertint sobre el risc de presentar Espriu com a poeta nacional aprofitant el centenari.

La conferència "El món de Sinera a la manera de Salvador Espriu" ha posat de manifest la contínua revisió que feia l'escriptor de les seves obres. També ha permès ressenyar els seus temes més característics: la mort, el futur del país i, sobretot, la presentació de l'ésser humà com un titella que participa constantment en un gran teatre. Aquest acte ha tancat el primer mes de l'any que commemora el naixement de l'autor. La setmana que ve, també a Girona i de nou de la mà del Centre Cultural la Mercè, es podrà veure A pas de Salvador Espriu, un espectacle literari de creació al voltant de la poesia espriuenca.

Per reviure l'obertura institucional de l'Any Espriu, podeu accedir al vídeo-resum que va fer-ne Ràdio Arenys.

Meritxell Vilamala