Josep Maria de Martín, autor del primer retrat publicat d'Espriu

El dibuix del pintor berguedà va aparèixer l'any 1957, al llibre 'Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes'

Un perfil de Salvador Espriu que s'apropa a la caricatura. La il·lustració és obra de Josep Maria de Martín, un pintor i escriptor berguedà reconegut a la Catalunya de mitjans del segle XX. El dibuix va aparèixer a Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes, un llibre d'Espriu que l'editor barceloní Joaquim Horta va accedir a publicar l'any 1957. Ara, el bibliògraf Ramon Felipó apunta que probablement constitueix el primer retrat conegut del poeta del poble. Per això, n'ha preparat un article per Sant Jordi. 

Com és propi dels seus quadres, De Martín presenta un retrat extremadament simplista, amb un Espriu geomètric en primer pla. Tot i això, es fa difícil no veure-hi també un lleuger toc d'ironia, que acosta l'obra a la caricatura. Pel pintor, els seus dibuixos eren "divertiments", però li van reportar força èxits, arribant a il·lustrar calendaris, auques i llibres. De fet, va ser el mateix Horta qui li demanà que il·lustrés la portada i contraportada d'Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres notes. Segons explica Felipó el retrat "ha passat bastant desapercebut", ja sigui per la temàtica del llibre, l'any en què va publicar-se o els només 500 exemplars que se'n va editar. 

De Martín també va treballar amb escriptors com Carles Riba o Joan Perucho. A més a més, col·laborava a la premsa barcelonina amb el pseudònim Pep i va escriure textos surrealistes. S'havia format com a advocat, però mai va arribar a exercir. Felipó el considera un "referent de la cultura catalana en els difícils anys de la postguerra". La troballa d'aquest retrat d'Espriu, juntament amb la relació entre el poeta i Josep Maria de Martín, es podrà llegir a l'article que Felipó publicarà per Sant Jordi al número 115 de la revista L'Erol.

La il·lustració de De Martín se suma a les moltes fotografies que han quedat d'Espriu, del qual també hi ha pintures i escultures. L'any passat, per exemple, l'escola Calisay d'Arenys de Mar va fer-ne un retrat monumental, amb més de 1.800 llibres. Entre tantes altres obres, també destaquen el quadre de J.M. Salichs i l'escultura que va dedicar-li Subirachs, situada a Santa Coloma de Farners.

Meritxell Vilamala

Lletres ben cuinades

Carme Ruscalleda s’inspira en versos d’Espriu per preparar aperitius i fa una mona de Pasqua amb la cara del poeta

L’alta cuina també se suma a l’Any Espriu. És una de les xefs catalanes de més renom i ja acumula sis estrelles Michelin. Li agrada prendre’s al peu de la lletra el tòpic “som el que mengem”. Així doncs, tots aquells clients que passin per la cuina de Carme Ruscalleda podran “ser” Espriu en tastar quatre aperitius inspirats en textos de l’autor català.

Ruscalleda va rebre la proposta l’any passat, per part de Xavier Bru de Sala (qui n’és client habitual) i ràpidament ho va acceptar. Explica que admira els poetes per la capacitat que tenen de trobar les paraules exactes per dir allò que molts pensen. “La poesia –afirma– són lletres ben cuinades”. Així, els aperitius arribaven, el mes de gener, al seu restaurant de Sant Pol, d'on n’és filla predilecta des de l'any passat. Després de passar per Tòquio, durant el mes de febrer, els plats fan l’última parada al Moments de Barcelona (on hi treballa com a xef el seu fill, Raül Balam). Tanmateix, la cloenda de l’homenatge serà la mona de Pasqua d’enguany. La cuinera catalana ha ideat un ou de xocolata blanca que porta les típiques ulleres del poeta: la recreació més llaminera de la cara d’Espriu.

La Mona-Espriu que Raül Balam Ruscalleda i el seu equip de pastisseria ha fet pel Restaurant Moments. // Moments

Poemari a la carta

Una "carteta de juguet" reuneix els versos
que han servit d'inspiració.// Maria Llobet

La xef santpolenca ha apostat sempre per una cuina tradicional i saludable, però no per això tediosa o avorrida. Ella mateixa explica que el millor de la seva professió és la llibertat que es té per ser creatiu. Vol buscar noves fórmules d’emocionar el client. Vol oferir alguna cosa més que menjar. Vol fer de la cuina una disciplina artística de primera, tot combinant-la amb les altres arts. I, per descomptat, no vol deixar indiferent a ningú; ni al mateix Espriu. Per impressionar-lo, li ha preparat un poemari a la carta que pretén reflectir l'essència dels seus versos. 

Un bombó líquid molt delicat (el seu “esclatant triomf del groc!”), n'és el primer. Ruscalleda explica que explota a la boca. Un altre aperitiu és la coca de mar i muntanya, una barreja de productes que s'han posat al cim de la base amb una "bona i equilibrada ordenació", afegeix. El tercer és una croqueta de bolets "melosa però aromàtica", feta d'un sofregit. I per acabar, xai amb calçot i romesco (els “mil recursos de brivall” del vers espriuà).

El que podria semblar inversemblant és ja possible: empassar-se d’una mossegada la poesia de Salvador Espriu.

Maria Llobet

M'empenyen amb força

S'inauguren tallers arreu de Catalunya per aprendre a recitar poesia basant-se en l'obra d'Espriu 

Són homes i dones. No importa l'edat que tenen ni qui en sap més. Des del 7 de març fins al 4 d'abril, es reuniran cada setmana per convertir-se en uns rapsodes espriuans molt particulars. Aquest és el perfil dels membres que integren el Taller de lectura poètica que Martorelles va inaugurar dijous passat. Un cop més, personatges com la Tereseta o l'Eleuteri reviuen gràcies a la iniciativa popular, que empeny amb força l'Any Espriu.

 

Potser sí que el comissari Xavier Bru de Sala té raó quan afirma que s'està arribant a un públic més ampli del que és habitual. L'historiador i escriptor Joan Sanjuan, veí de Martorelles, ha organitzat de forma voluntària aquest taller. De moment, la primera sessió ja va comptar amb 10 persones, que s'asseuran setmanalment a la Biblioteca Montserrat Roig. Basant-se en diversos textos d'Espriu, repassen poesia i prosa, llegint i rellegint. L'objectiu? Haver après a recitar abans del 20 d'abril, el dia que Martorelles celebrarà el seu Sant Jordi particular.

Lluny del que podria donar-se en un taller d'aquestes característiques, la trobada pren un aire popular. Tots són del poble, es coneixen des de sempre. Entroncant amb la idea de fer de l'Any Espriu una iniciativa cívica, també "fan patotes": no només reciten, repassen vocabulari i discuteixen el sentit d'expressions catalanes que s'han anat perdent. Mentrestant, Sanjuan els recorda la importància d' "una expressió pausada, amb sentiment" o de "fixar-se en els signes per respectar els temps".

Altres poblacions catalanes també presenten tallers relacionats amb Salvador Espriu. Ripoll, per exemple, va inaugurar-ne un el 12 de febrer. L'activitat, molt semblant a la de Martorelles, convida a llegir poesia amb un grup que va de 15 a 20 persones. Se celebra cada dimarts a l'Escola d'Adults i vol acabar amb un recital músic-poètic per Sant Jordi. Tant pel que fa a Martorelles com a Ripoll, és impossible deslligar aquests tallers de les biblioteques municipals, que estan contribuint activament a fer difusió de l'obra espriuana. Com va escriure Salvador Espriu, "diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor". Tantes veus com les que ara reciten aquests versos. De ben segur que si l'Any Espriu pogués parlar estaria d'acord a dir que l'empenyen amb força.

Més informació:

• Més fotos del taller de Martorelles, a la nostra galeria. 

Meritxell Vilamala

Els premis també compten amb Salvador Espriu

La figura del poeta tindrà un lloc especial al FIC-CAT, al Premi Cerverí, als Jocs Florals i al Sant Jordi de la UPF

“Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum", escriu Salvador Espriu a Primera història d’Esther. El FIC-CAT (Festival Internacional de Cinema en Català) es basa en aquesta premissa per a la seva sisena edició, que girarà al voltant del poeta. Per Espriu, cada persona posseeix un fragment de la veritat, fragments que són com els bocins que es desprenen d’un mirall trencat. El festival, que se celebrarà a Roda de Berà del 5 al 9 de juny, proposa reunir, mitjançant el cinema, els diferents bocins d’aquest mirall. Les inscripcions al concurs (a www.fic-cat.cat) es tancaran el 3 d’abril. S’atorgaran 9.000€ en premis repartits entre les següents categories: llargmetratge, curtmetratge, documental, videoclip, centres educatius (estudiants de primària i secundària) i Jove 48h (gravació d’un curtmetratge entre el 24 i el 26 de maig).

La memòria al poeta no només serà premiada a través del cinema aquest 2013. "Aquest any el Premi Cerverí de Girona, que es dóna a la millor lletra de cançó, s'atorgarà a la millor música nova sobre un text d'Espriu", explica Xavier Bru de Sala en aquesta entrevista per a Espriu es viu. A més, els Jocs Florals de Barcelona convoquen un Premi Extraordinari Salvador Espriu, que consisteix en elaborar un poema de menys de 50 versos. El premi (1.500€ i la publicació del poema en la revista dels Jocs Florals) es lliurarà el mes de maig, durant la setmana de la poesia, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

La UPF (Universitat Pompeu Fabra) també se suma a la celebració del centenari del naixement del poeta i, per Sant Jordi, proposa el Premi Especial Any Espriu, que consta de dues categories, una literària i una multimèdia. Per a cada categoria s’atorgaran un primer premi de 600€ i un accèssit de 150€. Només hi poden participar els alumnes que estudien a la UPF; el tema de l’obra ha de tenir relació amb la figura del poeta i s’ha d’adjuntar una nota explicativa que precisi el seu lligam amb Salvador Espriu.

Paula Vidal

“Estem arribant a un públic més ampli de l'habitual”

XAVIER BRU DE SALA és el comissari general de l’Any Espriu 2013

"És molt instar que ens deixin posar en pau una segona dentició, amb els queixals del seny al seu lloc i mossegaires?" Aquesta és la “frase del dia” d'avui, una de les moltes idees del comissari de l'Any Espriu. Xavier Bru de Sala, escriptor, periodista i un intel·lectual reconegut dins l’àmbit de la cultura catalana, va conèixer l’autor quan encara era un “nen”. Enguany, organitza la commemoració del seu centenari. Al despatx, la còpia d'un retrat que va fer Pla Narbona evidencia com està “envoltat d’Espriu”.

Quin balanç en fa, d’aquests dos primers mesos?

Potser no sóc la persona més idònia perquè tothom tendeix a sobre dimensionar el que fa, però crec que l’Any Espriu està anant molt bé. El propòsit que ens havíem fet era que anés més enllà de ser una celebració cultural i literària. Hem intentat saltar el cercle de lectors habituals i l’àmbit de la cultura; fer una celebració cívica i arribar a molta més gent. Crec que de moment ho estem aconseguint.

“Si Espriu hagués tingut accés a una psicoteràpia, hauria patit menys”

RAMON RIERA és un metge psiquiatre i psicoanalista que ha estudiat la poesia d’Espriu

Treballa problemes emocionals a partir de la psicoteràpia. Després de submergir-se en el món dels pacients, els proposa alternatives per enfocar la vida. No només ho fa per ells, diu que també és una manera de curar-se a sí mateix. Darrerament, ha estudiat la relació que Espriu va establir amb la poesia, descobrint que potser no s'allunya tant del que aconsegueix ell mateix amb la seva feina. El primer que ens sorprèn és la manera com descriu l'autor.

“Espriu tenia una mala salut de ferro”

QUERALT ANTÚ és la directora creativa de la imatge corporativa de l'Any Espriu

Ovni MediaLab és un laboratori de nous formats que aposta per innovacions tecnològiques. Queralt Antú dirigeix aquesta plataforma. Llicenciada en disseny gràfic, filosofia i cinema, és també la directora creativa de la imatge corporativa de l’Any Espriu. El logotip del centenari del naixement del poeta, una silueta fosca que ja ens resulta més que familiar, és seu.

Queralt Antú amb el logotip de l'Any Espriu. //Maria Llobet

En què consisteix el càrrec de directora creativa de l’Any Espriu?

Vaig fer una proposta, presentada en forma de pel·lícula, en la qual projectava una quantitat d’idees bastant gran, com la marca, el logotip i una tipografia específica que es diu Espriu i que vaig dissenyar jo. També vaig fer una campanya gràfica que s’aplicava a les biblioteques per fomentar la lectura de la seva obra, i una campanya per a les escoles, per a que els nens aprenguessin la figura de Salvador Espriu des d’un altre punt de vista.